PIQUE LONGUE (6a / 140m) - La Granota

Avui podrem traçar una altra linia horitzontal sobre una de les vies de la meva llista “d’interessants”: LA PIQUE LONGUE a la Granota. Fa temps que em feia il.lusió fer-la perquè té unes vistes impressionants del monestir de Montserrat i traça una linia molt bonica i estètica en el monolit de la Granota.

 

Ressenya de la via facilitada per http://escalatroncs.files.wordpress.com

 

Quedem a les 8h del matí amb la Sílvia a Monistrol per aprofitar bé el matí. Cafetó i amunt!!! Les vistes des del monestir són escandaloses. Tenim davant dels ulls un paisatge preciós del Bages i la boira crea unes cascades amb cada serralada que ens deixen embobats.

 

Panoràmica del Bages

Vistes des del Monestir

 

Tenim previst començar la via al tercer llarg ja que els dos primers són bastant guarrindongos. Els hem fet alguna vegada en plan esportiva i estan molt sobats… Osigui que passarem d’ells!

 

Així doncs, un cop al Monestir, agafem el camí del via crucis en direcció al Camping fins a trobar un cartellet, a mà dreta, que posa “Mirador de Fra Gari”. Pujem per aquest caminet fins a peu de paret i després la flanquejem cap a la dreta fins pujar per una canal. Al final trobarem el peu de paret, on hi ha una placa metàl.lica. Només ens restarà pujar uns 5 metres més cap a l’esquerra fins a trobar una fisureta que dóna inici a la via.

 

Placa metàl.lica que hi ha a peu de monolit, punt de partida de diverses vies

 

 

PRIMER LLARG (30m V)

 

És una petició expressa de la Sílvia i, com ja se sap, amb les noies no s’ha de discutir osigui que, li cedeixo encantat. El llarg puja vertical per una linia molt estètica amb diverses parts un xic més verticals que ens obligaran a mirar-nos els passos amb més deteniment. Els passos més delicats és troben al voltant de la dotzena o tretzena xapa, on haurem de decantar-nos un xic a l’esquerra sobre una roca més fineta i vertical. Trobarem en general bona roca i bones preses tot i que, els primers metres estan un xic més sobats. Llarg de trenta (30) metres que es troba molt ben assegurat amb 16 cintes.

 

La Sílvia obrint el primer llarg



R1 des de peu de via



Vistes des de la R1

 

SEGON LLARG (40m V)

 

Em calço totes les cintes i tiro amunt. Aquest llarg és curt i l’empalmarem amb el següent per adelantar feina i deixar-lo més interessant. Al final m’adono que és un gran encert ja que així queda una tirada amb bastants metres, que és fa amb les mateixes cintes que el llarg anterior i que, de la forma original, queden dos llargs curts i descafeinats.

 

El llarg comença amb uns primers metres molt sencills que manen fins a un ressalt on veurem la primera reunió. Aquest primer tram no té cap misteri. El ressalt es pot afrontar directe o flanquejar-lo per la dreta on el grau baixa a dos passos de III. A partir d’aquí la via segueix sobre una roca molt bona amb una lleugera tendència a l’esquerra, sense allunyar-se molt de la canal. Ja casi al final veurem un arbre, un cinc o deu metres abans, haurem d’anar a buscar una xapa descaradament a l’esquerra ja que així aconseguim escaquejar un tram un xic descompost. Després llaçarem una cinta a l’arbre i només restarar colar-nos per l’estreta xemeneia que hi ha a la dreta i fer reunió a l’arbre.

 

 

A meitat del llarg

Arribant a la reunió

 

La reunió real està sobre la ximeneia per la que ens hem col.lat però jo no la vaig veure. A la baixada ens hi haurem d’enfilar per poder fer el ràpel.

 

 

TERCER LLARG (10m 6a)

 

Aquesta és la joia de la via i la Sílvia me l’ofereix en safata de plata… Osigui que no m’ho penso dos cops i ja estic buscant els passos. Són tres assegurances que cobreixen un muret vertical i fi. L’escalada cerca petits però bons forats i alguna que altre presa, deixant un llarg que val la pena fer-lo de primer.

 

Vista vertical del tram de 6a

 

Si es vol es pot escaquejar per la dreta on el resoldrem amb una sencilla grimpada.

 

QUART LLARG (20m V)

 

Per culminar la via restarà un llarg de vint (20) metres que ens enfila a l’ultima agulla. El llarg és vertical però amb bones preses tot i que els metres finals són una mica descompostos i la reunió està posada en un lloc un xic extrany.

 

Nosaltres no fem aquest llarg ja que el temps se’ns ha tirat al damunt. Però la Sílvia ja havia fet la via anteriorment i m’explica els quatre detalls d’aquest últim tram per poder acabar la ressenya.

 

Panoràmica de Gorros, Sant Benet i el Monestir desde la R3

 

En resum, una via ràpida i bonica en tots els aspectes des del primer fins a l’últim metre!!!

 

 

DESCENS

 

La via es rapela sencera fent tres tirades. Rapelarem l’ultima agulla i caminarem fins a la R2 desgrimpant per l’escaqueig del 6a. Haurem de muntar la reunió sobre la xemeneixa que abans em em atravessat i d’aquí farem dues tirades, una fins a la R1 i l’altre fins a peu de via.

 

La Sílvia rapelant el segon llarg