GRAN PARADISO'14 (4061m)

Els Alps feia massa que esperaven...

En el meu cas havía passat un any en blanc sense deixar-me caure pel nostre paradís europeu. I pel Víctor tota una vida ja que era la seva primera experiència alpina. 

Així doncs tocava cercar un cim engrescador, assequible i que no vingués embolicat amb celofan. Feia ja temps que el Gran Paradiso cumplia tots els requisits: Més amunt de la barrera dels quatremil, tècnicament assequible i, el millor en els temps que corren, desprovist de telecabines, esquiadors i demés destrosses que els diners fan a l'entorn natural.

Amb tot això preparem maletes, estris i "bartuls" i comencem la quilomentrada fins Pont, un petit emplaçament situat al final del Valsavarenche. Previament i, aprofitant la ruta que marca el nostre amic GPS, fem una parada "turística" a Chamonix tal i com marquen tots els tòpics del alpinisme.

El Victor a l'estatua de Horace-Bénédict de Saussure i Jacques Balmat, 

Dormint als peus del Massís del Montblanc

Des del pàrquing de Pont comença l'ascenció; primer al refugi Vittorio Emmanuel II i després al Gran Paradiso, a 4061 metres d'altura.

Fitxa tècnica:

- Ubicació: El massís del Gran Paradiso es troba al NO dels alps italians i és l'únic integrament en territori italià de més de 4000m d'altura.

- L'accés: A través de la Vall d'Aosta o des de Courmayer, per accedir al Valsavareche.

- Desnivell: Uns 700m d'ascens fins al refugi Vittorio Emmanuele II i uns 1350m fins al cim

- Dificultat: F+. Fins a l'aresta cimera únicament pales de neu de fins a 35º. L'aresta cimera és molt aerea amb passos de I-IIº amb assegurances a la part final

- Material: Piolet, crampons, arnés, tres o quatre bagues, casc i una corda de 20m i 7,8mm

Croquis de la Ruta

Descripció de la ruta:

Aparquem al parquing de Pont, on ja veiem altres furgos i autocaravanes, així com algunes motos, que s'han acostat fins aquest indret per fer algun cim, algun trekinng o simplement algunes fotos.

Pàrquing de Pont

El temps té pinta de voler-nos fer la guitza, per això mirem el rellotge i decidiem que just després de dinar tirem amunt.

Amb la panxa plena i amb les primeres gotes caient-nos sobre el cap comencem a caminar Vall enllà, seguint el camí que voreja el riu per la seva riba esquerre.

Primer tram d'ascens per la part baixa de la Vall

Poc més endavant trovem una casa/restaurant on es veu un cartell indicador que ens mana deixar el riu a mà dreta i començar un seguit de zig-zags que ens faran guanyar altura ràpidament.

Al final de la zona de zetes

Al cap d'una hora de girs i giravolts comencem a veure que el paisatge perd vegetació i les vistes es tornen més panoràmiques, deleitant-nos amb cims tant imponents com CIARFORON (3640m) o la TRESENTA (3609m).

Comencen a apareixer cims nevat de més de 3000m

A partir d'aquí continuarem seguint el camí que es mostra molt evident i amb tendència cap a l'esquerre.

Trobarem boniques estampes nevades i, pels més observadors i ràpids, alguna que altre llúdriga.

Llúdrigues alpines

Finalment, després d'unes dues hores i mitja de marxa i moltes fotos arribem al refugi Vittorio Emmanuele II

Refugi Vittorio Emmanuele II a 2775m

Ens registrem, deixem tots els "bartuls" a l'habitació i a fer vida de refugi: fotos, cerveseta, una mica de lectura, repàs de l'activitat de l'endemà i bastants nervis.

A les 3:30h la remor dels ferros, les veus baixes i mandroses de la gent despertant-se i... el maleït despertador, fan que poc a poc tots anem baixant cap al menjador on a les 4h serveixen l'esmorçar.

FotoRessenya de la ruta al cim

Un cop esmorçats, preparem tot el material i ens abriguem, fa molt de fred. Sortim fora i comencem a caminar il.luminats pels frontals ja que encara és de nit.

Ens guiem per les llumetes que anem veient serpentejar davant nostre per l'incomode pedregam que hi ha rera el refugi. De sobte, veiem que el camí pren una forta pendent i prossegueix per l'encara aburrit mar de pedres fins a deixar-nos en un testimonial pla on ja trobem les primeres pales de neu i les primeres llums del dia.

Decidim, juntament amb altres cordades, que és moment de posar-nos els crampons ja que, el desnivell, segueix sent pronunciat (PUNT 1). Així seguim un bon troç per una pala força cómoda fins que, poc a poc, anem arribant als peus d'una segona pala ja més imponent.

Aquí, pel que sembla també que decisió majoritària, decidim encordar-nos (PUNT 2). 

La pala comença a fer-se llarga i feixuga ja que l'altura comença a notar-se, tot i que en cap moment presenta cap complicació tècnica.

Un cop al final de la pala, (PUNT3) veiem que l'espai s'obre enormement cap a la vessant esquerra i podem començar a intuïr el cim del Gran Paradiso a sobre uns enormes seracs que flanquejarem per la seva dreta.

Seguim caminant; el fred i el vent no ens donen treva i fan que la neu ens colpegi la cara. La sensació és incomoda i ens obliga a protegir-nos bé amb les ulleres i les caputxes.

Finalment la ruta tomba exageradament a l'esquerre per anar a buscar, a la fi, l'aresta cimera (PUNT 4). A partir d'aquí el vent ens bufarà d'esquena i ens permetra un xic de calma fins al cim.

Al fons pot intuïr-se fàcilment l'aresta cimera

Poc a poc, anem notant que els tresmil s'acaven i ens apropem a la barrera dels 4000. Els passos es fan més lents, feixucs i, qualsevol canvi de ritme, té una conseqüència immediata.

Coll anterior a l'aresta cimera

A la fi, arribem al coll que dóna pas a la curta aresta final. Aquí parem i fem un petit esmorçar mentre observem, embadalits, tot el panorama dels Alps suïssos que s'obre davant nostre amb el Cerví com a protagonista principal.

Univers alpí amb el Cerví al fons

Amb la panxa plena, el cor un xic més recuperat i el piolet a la mà seguim endavant per completar els pocs metres que ens resten fins arribar a la madonna.

Cordes, piolets, crampons, soroll de ferro, paraules en anglès, francès, italià i alemany són els extres d'una estreta aresta, d'uns dos o tres metres d'ample, i amb una caiguda per cada costat de cents d'ells.

Ens creuem com podem amb diverses cordades en el primer tram de neu. Arribem als primers passos en mixte, que tot i ser quasi horitzontals, són enormement exposats pel pati que hi ha i la carència d'assegurances. 

Poc a poc guanyem metres fins un petit flanqueig per la vessant francesa que més d'una gota de suor ens fa caure. Sense tenir cap dificultat tècnica important et trobes resseguint tres metres sobre una repisa d'escassos deu centímetres d'amplada amb una potencial caiguda de les de titular del Telenoticies. A la fi aconseguim arribar a l'altre costat. Ara l'aresta continua fins a un segon flanqueig final, que ja tenim a la vista, aquest cop per la vessant suïssa.

El temps es para. Guies, clients i muntanyencs van amunt i avall per sobre l'afilada aresta a corre cuita. Els guies tenen pressa i algun maldestre client ens fa passar algun que altre ensurt. La nostre situació i la de tots és precaria, massa gent pel poc espai que la muntanya en ofereix. El Victor em mira amb cara interrogativa, els dos pensem el mateix: d'aquesta manera aquí es matarà algú! Creuem únicament dues o tres paraules; suficients. Estem a escassos deu metres de la verge que corona el Gran Paradiso i decidim que un ensurt o un accident no poden costar l'alegria que em passat durant tot el viatge i els seus preparatius. A la muntanya per sobre de tot seguretat i això sembla les rebaixes del Corte Inglés.

A escassos 10 metres de la madona

Tram inicial de l'aresta

Desfem el flanqueig deixant enrera la cridòria i les empentes i retornem al coll. Els dos donem el Gran Paradiso per conquerit!

Vull acabar aquest post FELICITANT el Víctor amb majúscules per aquest 2014. T'has endinsat en noves dimensions de la muntanya i després de molt entrenar has aconseguit el teu primer 4000. 

El Victor al seu primer 4000

FELICITATS

.