Feia molt de temps que havia sentit a parlar d’aquesta ruta com una de les més boniques de Catalunya. Aquesta transcorre a través de la Vall del riu Freser, des de Queralbs fins al refugi de Coma de Vaca (Gorgues del Freser) i, després, a través del GR11, fins al Santuari de Núria.
Jo i la Vero varem decidir fer-ho amb dues etapes, ja que teníem ganes de rutejar tranquil·lament aprofitant l’estil de la ruta: no està gaire massificada però repleta de fauna. Així que, treiem la pols a les bambes, ens preparem una motxileta i cap a Queralbs.
Un cop arribem al poble deixem el cotxe a l’aparcament de l’estació del cremallera i per la carretera anem fins la casa de colònies “La Farga” on un cartell resa 3 hores de camí fins a Coma de Vaca i 30 minuts fins al Salt del Grill, Som-hi!
 |
| Salt del grill |
 |
| Pont de la central de Daió |
 |
| Central elèctrica de Daió |
Pocs minuts després trobem la central elèctrica de Daió, construïda l’any 1907 i que va donar, durant molts anys, electricitat a la ciutat de Vic. El camí continua, resseguint la part més baixa del riu, deixant-nos innumerables imatges de ràpids i “pozas” on banyar-se en família. El camí és còmode sense desnivells remarcables i sempre protegit del sol. Després d’una estoneta de passeig trobem el Salt de Grill, un salt d’aigua de 30m que es troba una mica amagat a l’esquerra del camí i que val la pena no perdre’s.
Sortim del Salt i trobem que el camí va prenen altura fins que la Vall es fa ample. És un lloc bonic, amb molt bones vistes del Balandrau, el qual ja no deixarem de resseguir fins al refugi. A partir d’aquest moment, ens trobem una zona de zig-zag, anomenada “les marrades”, on la pendent és força important i que ens exigirà un plus d’esforç durant una mitja horeta. Un cop arribem a vistes de la vall de Coma de Vaca la pendent desapareix i el camí ens portarà suaument fins al refugi, el qual no veurem fins que no hi estem a escassos metres. Aquest tram ens regala unes vistes espectaculars, si ens girem sobre els nostres passos, de la vall del riu Freser.
 |
| Vistes del Balandrau |
 |
| El bonic fons de la Vall |
Així doncs, després de 4 horetes, ens plantem al refugi, on deixem les coses, sense perdre un instant, per anar a banyar-nos els peus al riu, que s’ho han guanyat. No aguantem més de 5 minuts, ja que l’aigua està congelada, però aprofitem el prat on estem per fer una bacaina, mitja horeta i som persones noves. Una sessió de cartes, un sopa boníssim i a dormir d’hora...
Al dia següent teníem en ment fer el camí dels enginyers, una ruta bonica i sobretot aèria que va des del refugi de Coma de Vaca fins el santuari de Núria. No presenta cap dificultat amb bon temps i és totalment aconsellable ja que no hi ha l’acumulació de persones que hi ha al Santuari i a la Vall de Núria.
 |
| Inici del Camí |
 |
| Refugi de Coma de Vaca |
Comencem guanyant una mica d’altura fins que el camí troba les primeres formacions rocoses i gira a mà dreta. Aquí és obligat tirar 4 fotos a la Vall del Freser, ja que podem observar-la en tota la seva magnitud i amb el poble de Queralbs al fons.
A partir d’aquí ens trobem amb un espectacle d’isards. Durant una bona estona compartim camí amb un grup d’uns 20 que no deixen de corretejar per la vall. És genial veure aquests animals i per moltes vegades que els vegi mai deixaran de fascinar-me. A més també estem en el tram més bonic del dia; durant 1 hora i mitja estarem immersos en un món de roca, indescriptible amb paraules: parets i parets, monòlits, gendarmes i canals per tot arreu... Mirem on mirem només veiem un conjunt de formes que semblen voler ser una catedral en honor a la Mare Naturalesa.
 |
| Grupet d'izards |
 |
| Vista enrera amb el Balandrau de fons |
 |
| Tònica general de la ruta |
 |
| Espectacular Gendarme |
El camí transcorre amunt i avall, sense desnivells molt importants però amb un puja i baixa constant. No us heu de preocupar pel cansament ja que, amb l’espectacularitat del paisatge, ni hi pensareu. Més cap al final comencem a planejar, l’entorn deixa de ser tant salvatge i tornem a trobar extensions grans de prats, a partir d’aquí ja comencem a estar a prop de Núria. Ens restaran solament una mitja horeta en la qual ja podem apreciar el cim del Puigmal. En aquest tram nosaltres varem poder contemplar un preciós exemplar de trencalòs parat sobre un monòlit de roca.
 |
| Impressionant exemplar de trencalòs |
 |
| Vistes de l'Alberg i l'Olla de Núria de fons |
 |
| Que bonica és la Naturalesa |
 |
| Santurari de Núria |
Finalment, després d’un gir a la dreta, ens trobem l’alberg de Núria al qual arribem amb poc més d’un quart d’hora. La travessa arriba a la seva fi... El santuari de Núria ens espera al fons de la vall amb el seu llac ple de barquetes i la seva explanada repleta de turistes. Nosaltres únicament ens hi pararem per dinar una miqueta. Així doncs, sobre les 2 del migdia ja estem a l’interior del cremallera després de gaudir d’una ruta espectacular, generosa en paisatges i assequible per a tothom.
Salud i cames!
Pocs minuts després trobem la central elèctrica de Daió, construïda l’any 1907 i que va donar, durant molts anys, electricitat a la ciutat de Vic. El camí continua, resseguint la part més baixa del riu, deixant-nos innumerables imatges de ràpids i “pozas” on banyar-se en família. El camí és còmode sense desnivells remarcables i sempre protegit del sol. Després d’una estoneta de passeig trobem el Salt de Grill, un salt d’aigua de 30m que es troba una mica amagat a l’esquerra del camí i que val la pena no perdre’s. 
