Avui, el
Víctor i un servidor, tornem a anar a Montserrat a jugar el que, aparentment,
és un partit de consolació. Després de parlar amb el refugi Estassen per
consultar meteo, decidim que no és el millor dia per fer cap Clàssica al
Pedraforca, haurem d’esperar. Per contra marxem a fer l’Aresta del Violí a la
Miranda de Sant Benet.
 |
| Ressenya de la via extreta del blog LA PANXA TREPADORA |
La via
consta de 3 llargs que regalen una roca genial en tots els trams, un grau sever
per a la graduació que li donen i unes assegurances que no et deixen relaxar ni
un moment.
Al primer
llarg tenim 30 metres ajustadament catalogats de 4b i 4c. Ens xapem al primer
parabolt i ja busquem la diagonal cap a la dreta. A partir d’aquí em d’anar
traçant una diagonal fins a trobar la R1. Trobarem un parell de trams més
verticals que ens faran mirar les coses dues vegades però la qualitat de la
roca aporta una seguretat espectacular. En tot el llarg trobem 6 parabolts
osigui que toca anar amb calma i no estressar-nos si veiem la següent
brillantor qui sap a on…
El segon
llarg fa 35 metres i és un xic més sencill. Em de pujar uns metres reunió amunt
fins a sota l’evident sostre, el qual borejarem per l’esquerra fins arribar a
una zona boscosa. Les assegurances segueixen sense ser generoses, 5 parabolts
per a 35m, però novament la qualitat de la pedra i la suavitat del grau fan
desapareixer qualsevol preocupació que pugui despertar la distància entre
xapes.
La reunió
s’ha de montar d’un dels arbres que trobarem al bosquet situat al final del
llarg. La zona és comodíssima i permet moures per allà amb total tranquilitat.
Nosaltres varem aprofitar per menjar-hi l’entrepà.
 |
| Comodíssima R2 |
El tercer
llarg fa 45 metres i és l’òs dur de rossegar que aporta caràcter. Es tracta
d’una placa vertical d’uns 20 metres amb bones preses però que s’han de buscar;
seguida d’una zona més ajaguda d’uns 10 metres més i d’una canaleta que ja ens
mana fins a la R3, sobtadament a la dreta del final d’aquesta. La dificultat
rau en els 20 primers metres. Primerament, trobem un tram, ben catalogat segons
el meu criteri com a 5b, en el qual trobem 3 parabolts col.locats amb
mentalitat d’escalada esportiva. Seguidament, flipem al veure que el 4rt
parabolt es troba a uns 8-10 metres del tercer. Cert és que la graduació ja
baixa a 5a, però trobar-se la sortida del 3r parabolt (1,5m) de 5b i la placa
de 5a (8,5m) totalment desprotegit, converteix aquest tram en un duel a muerte
contra el “coco” del primer de cordada. Un cop al quart parabolt la via es
desvia cap a la dreta buscant la canaleta que porta a la R3. Aquest tram, de
4a, no suposa cap problema tot i que només hi ha un parabolt a l’inici de la
canaleta.
 |
| Dani |
 |
| Víctor |
El
descens es fa per la canal que separa la Miranda de Sant Benet i la Panxa del
Bisbe.
Durant la
baixada em coincidit en valorar molt positivament aquesta via per la seva
continuitat en un grau pròxim a 4b-5a. També cal destacar la qualitat de la
roca que permet mig oblidar-se de la distància entre assegurances i disfrutar a
tope de l’escalada.
