Avui m’he ajuntat amb dos autentics animals, el Joan i el
Xavi; amb ells a la cordada un és pot ficar a qualsevol lio. Avui toca la 98
Octanos a la Magdalena superior, amb la qual un servidor podrà dir haver estat
dalt de tots els Gorros.
Ressenya de la via extreta de la web ESCALATRONCS |
Tenim per davant una via de 135 metres que va agafant
verticalitat metre a metre fins el llarg de 6a, que posarà ben segur, a prova
el nostre nivell d’escalada, bé millor dit el meu nivell.
Primera tirada (40m – III+)
Un cop a peu de via observem clarament que les dificultats
les trobarem a la part superior de la via. Aquest primer llarg no pica més de
III+ i es converteix en un plaent passeig fins a la primer R.
Segona tirada (40m – IV+)
Llarg que vaig disfrutar bastant, amb bona roca, amb les
assegurances justes i amb forces metres per davant. A mesura que anem pujant la
via va agafant verticalitat i es va fent cada cop més interessant fins just
sota la R2.
R2 i el Xavi i el Joan a la R1 |
Tercera tirada (30m – 6a)
La mare del ous. Menys mal que va tirar el Xavi de primer, i
quasibé m’atreveixo a dir que amb una mà al davant i una altra al darrera… Que
fort està el colega!
El llarg comença amb uns metres, catalogats com a IV+, en
diagonal cap a l’esquerra fins a peu de la vistosa placa vertical. A partir d’aquí
ens esperen uns 15 metres verticals i molt físics però amb bona roca. Caldrà no
encantar-se gens si no volem quedar-nos esgotats a mig tram. Les assegurances
són molt generoses però tampoc com per arribar d’una a l’altra… Resumint, és un llarg dur en el
que s’ha d’estar fort i tenir el grau ben assumit.
El Xavi obrint el 6a |
El Joan també si va lluir de valent teien-lo amb elegància tot i reconèixer que el llarg picava… Jo, en canvi, vaig patir de valent per treure’m els últims cinc metres del 6a i es que la tirada és punyetera.
Quarta tirada (25m – IV+)
Aquest tram s’inicia amb un flanqueig molt macu cap a
l’esquerra per acabar recte amunt fins al cim del gorro. Tot i ser IV+ haurem
d’afegir-hi la gràcia d’arribar bastant fosos de la placa de 6a, cosa que
converteix el llarg en un xic més bonic, si cap.
El Joan sortint de l'última tirada |
Vista del 4rt llarg |
En el nostre cas vam empalmar el tercer i el quart llarg ja que el temps no apremiava i el Xavi és un tio capacitat per berenar-se una via d’aquest calibre amb llet i melindros… Osigui que en un pim pam pum ens plantem al cim de la Magdalena superior després de gaudir d’una via molt bonica i vistosa en excel.lent companyia!
Foto al Cim de la Magdalena Superior |