Aresta GER a la ROCA DE PONENT

Fitxa tècnica

Longitut: 180m 
Dificultat obligada: V
Grau d'exposició: Alt
Grau de compromís: Alt
Material necessari: 13 cintes, joc variat de friends, de tascons i bagues per a sabines

1a asc. Ramon Bruno i Quim Miralles l'any 1972

Accés

La via es troba localitzada al Barranc de Castellfollit. Per arribar-hi haurem d'anar fins la població de Poblet. A partir d'aquí haurem de continuar per la carretera T-700 uns dos quilometres i mig en direcció Prades, fins el pk 6,5 aproximadament. En aquest punt creuarem un pont i immediatament deprés observarem una gran creu de fusta i una pista que parteix cap a la nostra esquerra. Prosseguirem per aquesta pista, creuant la zona d'informació (indret recomenable per aparcar en dies festius o estiuencs) fins a trobar un petit sector d'escalada esportiva a mà dreta i una perfecta visió del Roc de Ponent a mà esquerra.

Aproximació passat el desviament de la creu de fusta

Visió del Roc de Ponent des del Pàrquing

Aproximació

Un cop tenim el cotxe aparcat i el material a la motxila comencem a caminar per una pisteta que surt des del mateix aparcament i ressegueix un petit rierol fins a trobar la pedrera que baixa del Roc de Ponent.

Un cop aquí, prosseguirem per la mateixa pedrera fins a peu de via seguint sempre un camí sense pèrdua i marcat amb unes estaques de fusta.

Tota la aproximació es molt òbvia i en cap moment dóna peu a perdres.

Estaques que marquen la aproximació

Imatge dels primers llargs desde
peu de via

Peu de via on podem llegir GER

DESCRIPCIÓ DE LA VIA

Ressenya

Ressenya de la via

L1 (V 25m) 3 pitons

La via comença en una evident fisura ampla i un bloc empotrat en la seva part més baixa. 
Fins a sobre aquesta fisura l'escalada serà de IV grau i disfrutona. En aquest espai podem emplaçar un tascó a caldo. Per sobre aquesta fisura visualitzarem el primer i segon pitó, col.locats en un petit diedre que mostra una mica més de dificultat (V). En aquest punt podriem tramitar aquests passos en A0e. El tercer pitó queda una mica amagat al final de tot del diedret, just abans d'on la via flanqueja clarament a la dreta per anar a buscar un evident arbre que ens servirà per fer la Reunió. Aquest últim tram es exigirà menys dificultat (IV) i a mig flanqueig podrem llaçar una sabina.
Muntarem la reunió en un arbre.

Tramitant el primer llarg

L2 (V 35m) 3 pitons

Aquest segon llarg comença amb uns cinc metres bastant difícils i totalment desprotegits. Es tracta d'un diedre encastat on tindrem mans i peus drets però quasibé res al costat esquerre. A més a més es un tram molt vertical i que ens exigirà bastant. Per a protegir els passos ens anirà bé algun friend gros, #2 o#3, ja que les fisuretes són bastant amples.
Un cop superat el tram més complicat de la via haurem d'ascendir uns metres més amb dificultat moderada fins a trobar la característica finestra. A partir d'aquí seguim per l'aresta propiament dita. Uns metres més amunt veurem un clar flanqueig a l'esquerra que finalitza en un arbre i es troba molt ben protegit per 3 pitons. Els passos no són complicats però si bastant aèris. Podrem muntar una reunió comodíssima a l'arbre.

L'Albert sortint del tram més complicat

El tram de V vist des de dalt, l'arbre és la R1

Característica finestra situada a meitat del llarg

Flanqueig final

L3 (IV+ 25m) 1 pitó

Aquest llarg comença amb un descarat flanqueig a la dreta, traçant una gran diagonal fins un gran bloc. En aquesta part la dificultat és baixa. Un cop al final d'aquesta diagonal ens haurem d'enfilar a l'aresta amb un parell de passos fins i de confiança. Aquests passos es poden assegurar amb un friend #3 que entra a caldo a la fisura que hi ha entre la paret i el gran bloc. Un metre més a la dreta, just sota el pas clau, hi ha una fisura horitzontal a la part baixa on entra perfectament un tricam de color marró.
Un cop superats el parell de passos claus (IV+) trobarem un pitó on podrem assegurar-nos per accedir, amb uns fàcils passos més, a la reunió que muntarem en una còmoda alzina.

Situat just abans del pas clau,
on la mà esquerra és l'ubicació perfecta d'un camalot #3

L4 (IV 50m) 1 pitó

Per la dreta de l'alzina accedirem al fil de la cresta, per on progressarem a través de diverdos diedres amb una dificultat contínua i agradable de III/III+. 
Passats uns 35m veurem que la via abandona momentàniament la vertical de la cresta per flanquejar l'aresta lleugerament per la seva dreta, trobant-nos uns 5 metres menys verticals però amb un bon pati a la nostra dreta. 
Després d'això podem observar que la via es torna a fer més vertical, sempre buscant la ruta més lògica. Haurem, doncs, de ressenguir uns 10 metres de fisures verticals, protegits inicialment per un pitó, i molt divertits d'escalar (IV). 
Al final d'aquest tram veurem un pitó a l'esquerra d'un evident diedre. Muntarem la reunió utilitzant aquest pitó i reforçant-la amb algun friend mitjà. Antigament aquí hi havia dos spits que avui es troven tallats.

L'Albert arribant a la R4

Detall de la reunió 

Detall dels spits tallats

L5 (IV+ 30m) Net d'assegurances

Desde la reunió sortirem flanquejant cap a l'esquerra per anar a buscar l'esperó. Inicialment trobarem uns quants passos de IV+ fàcils de fer i posteriorment la via ja s'ajeu per portar-nos fins el cim.
Farem la reunió a la creu.

L'Albert a l'inici del llarg

Tram sencill de III grau

Part final fins la creu (II)

Cim del Roc de Ponent

DESCENS

Per abandonar l'agulla haurem de crestejar des de la creu fins a trobar el camí. Just aquí veurem la tartera que boreja l'agulla i empalma amb el camí d'accés a la via.

RESUM

Es tracta d'una via genial, amb bona roca, un linia amb una lògica aplastant i el grau moderat i disfruton. Únicament ens farà suar en el V grau del segon llarg i ens posarà les piles en el pas de confiança del tercer. El resta es disfrutar, disfrutar i disfrutar.

Via DEL QUICO a l'AGULLA GRAN de la Nou de Berguedà

Fitxa tècnica

Longitut: 115m 
Dificultat: 6a (V+/Ae)
Grau d'exposició: Baix
Grau de compromís: Baix
Material necessari: 15 cintes i alguna baga per a sabines

1a asc. J. Frontera, R. Major, E. Martinez i J. Oliva a l'hivern de 2013-14.
http://www.quicomestres.cat/munt_via_dedicada.html

Ressenya de la via extreta de la web dels aperturistes

Accés

Per accedir a la via haurem d'anar fins a la població de La Nou de Berguedà. Un cop al poble continuarem per la carretera que ens porta a La Clusa aproximadament 2,5km. Aquí haurem de localitzar una corva cap a l'esquerra amb una fita de pedra i una zona petitona per aparcar el vehicle. Un tret característic del punt és que veiem perfectament l'agulla pel seu lateral esquerre.

Aproximació     15 minuts

Des de la zona d'aparcament surt un corriol marcat amb fites, el seguirem uns pocs metres fins que ens deixarà en una pista més ampla. Continuarem per aquesta pista cap a la nostra dreta, amb lleugera tendència a perdre desnivell, mentre voregem tot el lateral de l'agulla. Pocs minuts després veurem que la nostra pista s'ajuntarà amb una altra que fa pujada, la seguirem uns trenta metres fins que, a la nostra esquerra, veurem que puja fins a l'agulla un petit corriol fitat.

Des de l'aparcament veiem perfectament l'agulla

Accés a la zona d'aparcament i al peu de via

DESCRIPCIÓ DE LA VIA

L1 (V+/A0e 30m) 13 assegurances entre parabolts i spits

Des de peu de via veiem la linia de parabolts que ens marcarà la tònica dominant en tot el recorregut, una assegurança cada dos o tres metres.

El llarg comença amb un primer tram de V, més fi del que sembla, que servirà per posar-nos en modo ON per si veniem despistat tot i que anem trobant preses de mans i les assegurances no allunyen.

Seguidament trobem un segon tram, que flanqueja lleugerament cap a la dreta on el grau serà una mica més amable i finalment ens quedarem sota un diedret.

Aquí si que ens haurem de posar les piles. Primerament haurem de negociar un quants passos apretats de V+ fins que ens assegurem en un cordino que abraça la soca d'un arbre. Són passos verticals, físics i de desició ja que anirem trobant en tot moment bones mans. A partir d'aquí ens trobarem els passos de diedre propiament dits... per mí també V+ però amb passos una mica més tècnics ja que a part de ser un tram també bastant vertical, la paret ens obligarà a mourens bé per anar-nos col.locant correctament. Un cop passat un petit arbre la dificultat desapareix i ja visualitzem la reunió, molt còmode per cert.

Primera part de la via 

Vistes de la via des de l'inici del diedret

Final del diedre sobserva l'arbre amb el cordino

El Pedraforca ens vigila desde la llunyania

L2 (V+/A1e 30m) 12 assegurances entre parabolts, spits, 1 pitó i 1 pont de                                   roca

Llarg dur i molt físic on podrem trobar 3 espais ben diferenciats, un primer on el grau estarà en IV i V; un segon que es treu amb estreps (A1e), segons la ressenya original en lliure quedaria en 6a però a nosaltres ens ha semblat bastant més dur ja que no hi ha quasi mans ni peus; i un tercer tram graduat en IV amb un sol pas apretat de V+ o IV en A0e.

La primera part del llarg serà un flanqueig cap a l'esquerra. Les tres primeres assegurances es deixen fer còmodament, fins que encintem el pitó. A partir d'aquí tindrem que superar un petit mur vertical d'uns dos metres per accedir a la seva part superior on trobarem un petit replà inclinat.

La segona part té un inici molt evident, un petit desplom i verticalitat. En aquest tram veurem que les preses, tant de mans com de peus, no són ni cantelludes ni abundants. Així doncs tramitarem aquests tres parabolts amb els estreps.

Finalment abordem la tercera part, la qual és una escalada còmode fins que localitzem un cordino en un pont de roca. Aquí únicament tindrem un pas apretat amb alguna presa molt bona que ens permetrà enfilar-nos per sobre un muret d'un metre aproximadament. En A0e el pas és un pur tràmit. En pocs metres localitzem la reunió.

La Sílvia encintada al pitó

Gestionant el tram d'A1e

L3 (V+ 20m) 5 assegurances entre parabolts i spits i 2 sabines

El llarg comença amb tres assegurances que semblen sencilles a priori però que bé cubiquen V+. Es tracta d'una escalada bastant fina, amb pocs peus bons i les mans justes i petitones per anar progressant. Si escaleu lleugerament a la dreta de la linia dels parabolts les mans milloren una mica.

Seguidament veurem un arbust gran uns metres per sobre nostre, en un tram on la paret perd verticalitat tot i que alhora perd consistència. És per això que fins a la següent xapa escalarem amb precaució i encintarem una baga a la sabina. Aquest petit tram és de IV+.

Un cop estem a l'alçada del següent parabolt veurem que s'aixeca davant nostre un altre mur, aquest bastant vertical i amb grans forats, presidit a dalt de tot per un arbre gran. En aquesta part, primerament, haurem de flanquejar un metre a l'esquerra on resta, mig amagada, la següent assegurança. Aquest pas es bastant bonic ja que les mans són molt bones i permeten traccionar bé. A partir d'aquí ens tocarà anar a buscar les branques de l'arbre com poguem, a la nostra esquerra trobarem alguna fisureta vertical bona però tot i així ens tocarà estirar-nos bé donat que les preses de peus són quasi inexistents. Un cop tinguem la branca agafada, només caldrà enfilar-nos a l'arbre de branca en branca com si fossim un mono. Nosaltres hem encintat una baga a l'arbre tot i que la reunió es troba a un metre i per aquest motiu quasi no és necessària.

Una bona cordada a la R2

Primer tram del llarg (V+)

La Sílvia remuntant la part final del L3

L4 (III 20m) 1 parabolt i 1 pitó

Llarg on el primer tram està brut de sorra i tindrem que esquivar un arbre gran. Tot plegat li treu molt encant. 

Seguidament escalarem 15 metres fins a la reunió força bonics per tenir un grau de III. La linia de la via primer ens mana lleugerament cap a la dreta, on trobarem un parabolt i seguidament cap a l'esquerra, assegurant-nos en un pitó, on ja veurem la R4 en la mateixa horitzontal del cim.

Part bruta del llarg

R4 amb les banderes a l'horitzó

L5 (II 15m) sense assegurances, únicament un parabolt sota la bandera

Tot i que aquest llarg no consta a la ressenya com a tal, nosaltres hem decidit fer-lo encordats perquè es tracta d'un curt tram d'aresta molt aèria i amb la roca molt descomposta.

Últims passos de la via

La Sílvia arribant al Cim de l'agulla

DESCENS

Per baixar de l'agulla nosaltres hem utilitzat la mateixa via. Si que és cert que hem vist dos químics evocats a la cara sud però estavem en molt mal estat.

Així doncs:

- Desgrimpem l'aresta fins la R4.

- Fem un primer rapel fins la R3. Com que és un llarg amb arbres i arbustos decidim no allargar-lo més per evitar que posteriorment s'enganxi la corda.

- Fem un segon rapel fins la R1

- Fem un tercer rapel fins a peu de via.

Un cop a peu pla tornarem al cotxe pel mateix camí que hem utilitzat d'aproximació.

RESUM

Es tracta d'una via bonica en un paratge preciós. Si que és cert que el segon llarg no permet escalar molt però el primer i el tercer imprimeixen estil i caracter a una bona via.

Vistes increibles al llarg de tota la via