diumenge, 25 de setembre del 2011

CARLIT (2913m)











El Pedraforca i, per alguns, un dur Puigmal varen ser la preparació més idònea per a afrontar aquest nou cim. El Carlit. Un pic caracteritzat pels bonics paisatges de la Cerdanya francesa i per un recorregut assequible per a totes les cames. D’aquesta manera ens varem llençar cap a aquest repte amb la ilusió de passar un dia genial de muntanya i de bones companyies amb la perspectiva, en un gustós horitzó, d’un excel.lent entrecot.

Ressenya de la ruta

05:30 hores del matí, Granollers. Fa fred i la mandra no perdona però ningú falla: el Jordi, el Lluís, l’Hèctor, la Úrsula, el Ferran, el Juande i jo, buff quin equip; tot i que falten altres, més que agradables, companyies. Apa doncs, carretera i manta fins al llac de les Bulloses, al poble de Montlluís (Cerdanya francesa).

Sobre les 09:00 hores ens plantem al llac de les Bulloses bocabadats per l’espectecularitat de l’estany amb uns Perics nevats de fons. Vinga, vinga! No ens ho pensem més i amunt que de llacs ens n’esperen un bon munt. Així doncs, comencem a caminar entre alegres converses i les encertades fotografies del Culu, quin professional!! El camí ens porta a través d’un bonic bosc en un tram planer, amb lleugers desnivells.

Tot l'equip al llac de les Bulloses

Acabat el bosc ens trobem amb un paradís de llacs… A la dreta, a l’esquerre, davant, darrera… Mare meva, però quants n’hi ha? Doncs molts, ja que la jornada ens en regala fins a l’últim minut de la ruta. Tots estem fascinats i ningú se n’amaga. Ens ho estem passant bé i, a més, ningú està cansat!
  


  



Després dels llacs, arriba la feina dura però… no per això, menys divertida. A partir d’aquí, el paisatge es torna feréstec, sense vegetació i amb un desnivell que ens deixa bocabadats, quin mur! Uns quants missatges tranquilitzants per a qui no ho té clar i amunt!! Això ja té pinta de victòria.




Ascendim per un dur sender fins al llom que hi ha sota la zona més escarpada d’aquest cim, a partir del qual, les mans ens seran unes importants aliades. Buff quin paisatge pedregós tant alucinant, puntes i puntes de roca per tot arreu on agafar-se amb les mans i on posar els peus per acostar-nos, un xic més, a la bandera que corona el cim més alt del Pirineu Oriental. Els temors que hi havia al llacs es converteixen en comentaris sobre la bellesa dels passos que aquest cim ens regala. La gent s’ho està passant bé!


    
 


Ens resta un tram irrisori d’una còmode tartera i quatre passos més fins a on voliem anar, al cim. Vistes espectaculars, cims, cims i cims per tot arreu… el Canigó, el Cadí, el Puigpedrós, el Puigmal, la Tosa d’Alp… Porté, Pas de la Casa, el Rosselló, Andorra… Amb aquests ingredients tot firmavem el patiment que hem hagut d’oferir per gaudir d’aquest lloc. Només falten dues cosetes: Un bon entrepà amb una beguda refrescant! Ja està! 2913 metres de perfecció!


CIM DEL CARLIT


Vista a França amb el Rosselló al fons

Porté-Puimoren i Andorra



Cerdanya francesa i Puigmal


P.D. Segon episòdi del dia: ENTRECOT… (ho sento Hèctor) “of the punt”!!!!





diumenge, 4 de setembre del 2011

ESCALADA A CÈLLECS

Ganes d'escalar!! Aquesta és la sensació amb la que últimament em llevo cada dia. Doncs que no se'n parli més, un comentari al whatsapp i ens ajuntem una colla de valents per anar-nos a deixar els dits a Cèllecs, entre Òrrius i La Roca del Vallès. (Per a qui no sàpiga arribar al final del post ho expliquem)

Ressenya del Sector CONTRAVENT i CHIKIMONKI

Les 10:00h del matí i ens ajuntem el Lucas, el Víctor, el Jordi i jo; alguns hem dormit poc però això ho arreglem amb un RedBull! Poc després ja estem posant cintes i mossegant el granit al sector ContraVent, amb els gats que encara es queixen de tenir leganyes... Amuuuunt!!!

Obro el fàcil i divertit Diedre Manel (12-IV) i muntem en toprope l'Esperonet (11-V+). El Jordi la passa com una llebre, com li fot el nanu, es nota que domina i que està fort! A mi em costa una mica i en un pas m'obliga a fer un stop però també surt. Molt guapa i molt d'adherència!

Mentrestant, en Víctor i el Lucas suen de valent per obrir la via Formigueta (6-V+) que és una via amb un extraplom sostingut que no et deixa descansar ni un segon. Però el Victor l'obre entre renecs i crits d'àlegria, l'ha obert per orgull. El Lucas també la fa sencera i els dos comenten que és molt xula.

Jo i el Jordi anem cap allà i també les provem. Ell la fa com qui puja a un gronxador i jo no la puc fer per on toca, em desvio una mica per sortir de l'extraplom, buffff que dura!!

A otra cosa mariposa! A per la U2 (8-V+), una via que el Victor ens n'ha parlat un munt de cops. La obre del tirón i s'el veu disfrutar! El Jordi i el Lucas fan el mateix pas a pas, i amunt. És una via extraplomada la primera meitat i d'adherècia la segona. Els passos són genials i acrobàtics però amb unes preses genials. La faig jo i ale del tirón fins a dalt, realment espectacular!!

El Lucas sortint de l'extraplom a la via U2
El Jordi marxa i amb el Lucas i el Víctor anem a repetir l'Esperonet. El Víctor l'obre ràpid i amb bons passos fins al famós pas de la presa de dits, on ha de pensar-s'ho més però, després de dos segons per decidir-se, fins a la reunió. Al Lucas se li entrevessa una miqueta, és el primer dia que feia vies d'adherència i l'experiència és important per agafar-hi confiança. Jo la torno a repetir i torno a tenir els mateixos problemes al pas de dit, algun dia l'encadenaré!

Acabem el dia a la via Chikimonki (19-6a). És inclinada però no té cap presa, ni de mans ni de peus. Pura adherècia. L'obrim aprofitant alguna presa de la via veïna, el Tobogan, però després el pique pot amb nosaltres i la provem pel dret. Buaaaaa que fines són totes les posses, no et permet cap moviment brusc ni cap posse incorrecte. Per això el Víctor li diu la via del Bailoteo! Al final també surt i ens dóna un subidón apoteòsic per tornar a casa.

El Víctor llençant-se fins a l'última presa de la Chikimonki

Resum del dia: ESPECTACULAR!!

Salud i roca!

PD. Per arribar al sector s'ha d'agafar el desviament d'Òrrius que hi ha a la travessia de la Roca del Vallès. Fem el port de muntanya fins a dalt de tot i, just quan la carretera comença a baixar, agafar una pista forestal fins a l'ermita de sant Bartomeu.
Aquí agafem un camí a mà dreta situat a 5 metres després de l'ermita. El seguim fins a trobar un desviament a mà esquerre que fa pujada. Seguim aquest camí, que està ple de pedres, fins a trobar un tub de ciment de clavegaram, allà tornem a agafar una pista a mà esquerre. La seguim fins arribar al peu de la torre de forestals. Veurem un camí molt petit que va muntanya avall entre arbres i matolls, l'agafem i baixem uns 50 o 100 metres fins a veure una fita de pedres (s'ha estar atent) allà ens fiquem per un camí encara més petit que bosc a través va fins a peu de vies.