PIQUE LONGUE (6a / 140m) - La Granota

Avui podrem traçar una altra linia horitzontal sobre una de les vies de la meva llista “d’interessants”: LA PIQUE LONGUE a la Granota. Fa temps que em feia il.lusió fer-la perquè té unes vistes impressionants del monestir de Montserrat i traça una linia molt bonica i estètica en el monolit de la Granota.

 

Ressenya de la via facilitada per http://escalatroncs.files.wordpress.com

 

Quedem a les 8h del matí amb la Sílvia a Monistrol per aprofitar bé el matí. Cafetó i amunt!!! Les vistes des del monestir són escandaloses. Tenim davant dels ulls un paisatge preciós del Bages i la boira crea unes cascades amb cada serralada que ens deixen embobats.

 

Panoràmica del Bages

Vistes des del Monestir

 

Tenim previst començar la via al tercer llarg ja que els dos primers són bastant guarrindongos. Els hem fet alguna vegada en plan esportiva i estan molt sobats… Osigui que passarem d’ells!

 

Així doncs, un cop al Monestir, agafem el camí del via crucis en direcció al Camping fins a trobar un cartellet, a mà dreta, que posa “Mirador de Fra Gari”. Pujem per aquest caminet fins a peu de paret i després la flanquejem cap a la dreta fins pujar per una canal. Al final trobarem el peu de paret, on hi ha una placa metàl.lica. Només ens restarà pujar uns 5 metres més cap a l’esquerra fins a trobar una fisureta que dóna inici a la via.

 

Placa metàl.lica que hi ha a peu de monolit, punt de partida de diverses vies

 

 

PRIMER LLARG (30m V)

 

És una petició expressa de la Sílvia i, com ja se sap, amb les noies no s’ha de discutir osigui que, li cedeixo encantat. El llarg puja vertical per una linia molt estètica amb diverses parts un xic més verticals que ens obligaran a mirar-nos els passos amb més deteniment. Els passos més delicats és troben al voltant de la dotzena o tretzena xapa, on haurem de decantar-nos un xic a l’esquerra sobre una roca més fineta i vertical. Trobarem en general bona roca i bones preses tot i que, els primers metres estan un xic més sobats. Llarg de trenta (30) metres que es troba molt ben assegurat amb 16 cintes.

 

La Sílvia obrint el primer llarg



R1 des de peu de via



Vistes des de la R1

 

SEGON LLARG (40m V)

 

Em calço totes les cintes i tiro amunt. Aquest llarg és curt i l’empalmarem amb el següent per adelantar feina i deixar-lo més interessant. Al final m’adono que és un gran encert ja que així queda una tirada amb bastants metres, que és fa amb les mateixes cintes que el llarg anterior i que, de la forma original, queden dos llargs curts i descafeinats.

 

El llarg comença amb uns primers metres molt sencills que manen fins a un ressalt on veurem la primera reunió. Aquest primer tram no té cap misteri. El ressalt es pot afrontar directe o flanquejar-lo per la dreta on el grau baixa a dos passos de III. A partir d’aquí la via segueix sobre una roca molt bona amb una lleugera tendència a l’esquerra, sense allunyar-se molt de la canal. Ja casi al final veurem un arbre, un cinc o deu metres abans, haurem d’anar a buscar una xapa descaradament a l’esquerra ja que així aconseguim escaquejar un tram un xic descompost. Després llaçarem una cinta a l’arbre i només restarar colar-nos per l’estreta xemeneia que hi ha a la dreta i fer reunió a l’arbre.

 

 

A meitat del llarg

Arribant a la reunió

 

La reunió real està sobre la ximeneia per la que ens hem col.lat però jo no la vaig veure. A la baixada ens hi haurem d’enfilar per poder fer el ràpel.

 

 

TERCER LLARG (10m 6a)

 

Aquesta és la joia de la via i la Sílvia me l’ofereix en safata de plata… Osigui que no m’ho penso dos cops i ja estic buscant els passos. Són tres assegurances que cobreixen un muret vertical i fi. L’escalada cerca petits però bons forats i alguna que altre presa, deixant un llarg que val la pena fer-lo de primer.

 

Vista vertical del tram de 6a

 

Si es vol es pot escaquejar per la dreta on el resoldrem amb una sencilla grimpada.

 

QUART LLARG (20m V)

 

Per culminar la via restarà un llarg de vint (20) metres que ens enfila a l’ultima agulla. El llarg és vertical però amb bones preses tot i que els metres finals són una mica descompostos i la reunió està posada en un lloc un xic extrany.

 

Nosaltres no fem aquest llarg ja que el temps se’ns ha tirat al damunt. Però la Sílvia ja havia fet la via anteriorment i m’explica els quatre detalls d’aquest últim tram per poder acabar la ressenya.

 

Panoràmica de Gorros, Sant Benet i el Monestir desde la R3

 

En resum, una via ràpida i bonica en tots els aspectes des del primer fins a l’últim metre!!!

 

 

DESCENS

 

La via es rapela sencera fent tres tirades. Rapelarem l’ultima agulla i caminarem fins a la R2 desgrimpant per l’escaqueig del 6a. Haurem de muntar la reunió sobre la xemeneixa que abans em em atravessat i d’aquí farem dues tirades, una fins a la R1 i l’altre fins a peu de via.

 

La Sílvia rapelant el segon llarg

 

 

 

BURILES ROJOS (V+ / 45m) - La panxa del Bisbe

El Juan em truca i em diu que té un ratet per la tarda per anar a fer algo a Montserrat, els típics ratets “d’aprofitem a corre cuita a veure si ens dóna temps de pujar aquí o allà…”. Així que em proposa la Buriles rojos a la panxa del bisbe. És una via reequipada recentment pels seus oberturistes, els visas "elsvisas.blogspot.com". La via original va ser oberta l’any 1980 i ha sigut repetida poc si la comparem amb les seves veïnes, això és degut a la seva alta exposició amb l’equipament inicial. Ara ha quedat una via de passos fins i traçat macu sobre una roca de quatitat.

 

Detall del tram de via que farem

 

Així que després de menjar-me uns tapers al cotxe i pujar les escales del pas dels francesos entre alegres converses, ens plantem a peu de via! Això té bona pinta! Mirem l’hora que és i decidim de comú acord que només farem els dos primers llargs ja que els dos finals són tràmits de III i l’hora no apremia…

 

Inici de la via amb el nom escrit en vermell

 

PRIMER LLARG

Jo m’adjudico el primer llarg. Diuen que és de posturetes i de bufar una micona… 5 metres de V+ amb un equipament generós. La via comença amb una lleugera tendència a la dreta, amb passos fins però en assegurats. La tirada es readressa per deixar-me el pas més delicat de la via, uns quants moviments que s’han de fer amb desició sobre presses fines-fines per arribar a la xapa. Un cop assegurats trobarem tres seguros més que haurem de guanyar flanquejant a l’esquerra, sobre més passos finets, per arribar a la reunió, no molt còmode. En general un llarg bonic per a mirar-se’l bé. (15m i 6 assegurances)

Detall del flanqueig des de la reunió

Vista vertical del primer llarg

SEGON LLARG

La sortida és una mica curiosa però el Juan la fa amb els ulls tancats. La via prossegueix bastant recte a través d’una roca escandalosament excel.lent. Anem trobant un seguit de lleugeres panxetes amb passos clars i bons, hi ha cantell i presses per triar i per vendre. Amb tots aquests ingredients només podiem esperar una via força vertical que si no la regules et pessigolleja els avantbraços. El caire d’assegurament esportiu del primer llarg no regne en aquest segon ja que hi ha uns bons viatges entre xapa i xapa que donen aquell nivell de compromís que no et permet relaxar-te ni un moment. La qualitat de la roca deixa llaçar algun merlet per aportar un plus de tranquilitat, oi Juan?

Vista del llarg des de la R2

Gorros des de la Panxa del Bisbe



En Juan, feliç, després de currar-se un "peazo" de llarg

Fred? Qui? El Dani?

Un cop a la reunió ja veiem que d’aquí amunt la cosa ja afluixa molt el grau i dos llargs de tràmit ens manarien fins al cim però al cel li queda pocs minuts de llum i toca retirada. Abans d’arribar al monestir ja serà fosc…



Ràpel directe fins a peu de via

VIA ITZI - LES AGUDES (150m/V-)

Aquesta via feia molt de temps que estava a la meva llista de "VIES INTERESSANTS", perquè es troba en un indret que m'estimo molt, per ser una via desequipada i per tenir un grau moderat. I, després de tant de temps, ens trobem amb l'Albert per anar cap al Montseny.

 

Sortint de Sant Celoni i fent una infinitat de revolts, arribem al punt quilomètric 23,8 de la carretera BV-5114, on podem aparcar el cotxe en un marge i preparar el material. Ens acostem fins al revolt següent i trobem una canal on es poden veure diverses fites. Hem d'anar pujant per ella, complicadíssim si hi ha dos pams de gruix de fulles, amb una lleugera tendència a la dreta per anar a trobar el fina d'una tartera de pedres. Un cop aquí haurem d'anar pujant poc a poc fins a trobar una bifurcació on seguirem pel cantó esquerra fins a peu de cresta. Ara només ens restara una grimpadeta per una canal força estratota que, després de sobrepassar una coveta, ens mostra, uns metres més amunt, un arbre on muntarem la R0 ja que ens trobem l'spit desmuntat.

 

Ressenya de la via

 

PRIMER LLARG (35 metres / V- / 1 spit)

 

El llarg comença amb uns passos facils (II) fins a arribar a uns metres d'estretament on el grau es posa més fi tot i no passar de (IV). Aquí en principi hi hauria d'haver un pitó que, a dia d'avui, no hi és.

 

Inici de la via

Continuem per accedir a la repiseta previa al tram de (V-) i el fi de via. Localitzem un spit després del passet desplomat però el segon pitó ressenyat tampoc apareix per enlloc, osigui que, posem un bon friend i endavant! El pas és molt assequible amb preses d'escandol. Per fer-lo sense por perquè tot i que pot intimidar des de sota a l'hora de la veritat és facilongo!! Un cop a l'spit resten quatre passos fins al cim d'una pseudo agulla que, hem de desgrimpar, per arribar al coll on muntem la reunió amb un friend i un tascó. Aquí també algú s'ha emportat l'spit de reunió.

 

Superat el pas de V

 

SEGON LLARG (40metres / IV+ / 1 spit)

 

Sortim de la R1 per reseguir uns metres per un tram més afilat de l'aresta. Un cop al final baixem una mica per afrontar la placa de (IV+) on només trobem un dels tres spits que figuren a la ressenya.

 

 

L'Albert al principi del llarg

Nosaltres ens mig perdem i acabem tirant per la variant de (III+) que flanqueja la placa per l'esquerra. Aquest tram és un xic més sencill però també està una mica més brut d'arbustos i líquens... Un cop al segon coll muntem la R2 aprofitant l'spit que, aquest cop, si trobem!

 

 

TERCER LLARG (25metres / IV+ / 2 spits)

 

No sé per quin motiu però la placa de (IV+) d'aquest llarg m'intimidava... es veia fina i amb un ressalt al principi. Buscavem amb la vista el pitó i l'spit que suposadament l'havien de protegir però ni rastre de l'un ni de l'altre.

 

La placa es trova a la dreta de la R2, després de creuar, amb un flaqueig, una canaleta. La realitat es torna a ajustar a la del primer llarg, un cop et decideixes a tirar els passos són facils i fan que el llarg quedi curt. Un cop ens plantem a peu de placa hem de enfilar-nos hi i veiem només l'spit, que es troba a mitja placa, del pitó ni rastre, però ni falta que fa perquè els passos són fàcils i macos.

 

Placa de IV+

 

L'Albert a la R2

 

Sortim de la placa i després de col.locar un friend sortirem, ja amb passos de (III) per l'esquerra de l'aresta. Pocs metres més amunt trobem el segon spit del llarg i ja acabem els últims metres caminant fins a trobar la R3. En aquesta també hi ha un spit.

 

Vistes des de la R3

 

 

QUART LLARG (50metres / V / 1 spit)

 

Aquest llarg és un campi qui pugui ja que la linia pot pujar per on ens dongui la gana. L'albert va a buscar un spit que es veu des de la R3 i que puja una mica per la dreta de la vertical. No se si per això o perquè la via li ha semblat fluixa però ressegueix un llarg amb passos algo durillos i algun ressalt destacable que a mi em semblen de (V). Això i que la ressenya marca el llarg com de tràmit em fa pensar que no em seguit la linia estipulada per la via i ens em complicat la vida, però realment li ha donat una mica de caracter a una via, a parer dels dos, bastant facilonga.

 

L'Albert obrint el quart llarg

 

Així que amb tres o quatre friends protegeix els passos més complicats i ens plantem al final de l'aresta de Castellets, que desenboca al cim de les agudes sense presentar cap més tipus de dificultat.

 

Aresta cimera vista des del final de la via

 

En general és una via curta i facilonga, en un ambient bonic i solitari, ja que no hem vist a ningú en tot el recorregut de la via, que permet ascendir a un cim molt bonic.

 

Una més a la Saca, Suma i sigueee!