Avui, la colla de Vallès (Víctor, Timón i jo), ens hem decidit per aquesta via per la bona reputació que té. És una via poc concurreguda per ser una clàssica ja que, la seva germana gran, la Mòmia, li treu el protagonisme que mereix. La veritat és que les sensacions que ens va transmetre no podien ser més bones ja que vam disfrutar de valent!
Per accedir a la via haurem d’aparcar al monestir i pujar pel camí que es dirigeix a Sant Jeroni. Un cop passem pel pas dels francesos i pujem un seguit d’esgraons més, arribarem a un cartell indicatiu, allà em de girar a la dreta per anar en direcció l’ermita de Sant Benet. Un cop arribem a l’ermita continuarem fins a trobar una porta de pedra, pocs metres més endavant veurem que el camí es bifurca i que un d’ells baixa a mà dreta cap els desploms de la Trumfa. Un cop els haguem passat trobarem un corriol, amb trams força angostos, que puja fins el coll que separa la Mòmia de la Momieta. Aquí hi ha l’inici de la via.
 |
| Ressenya de la via |
 |
| Vista general de la Mòmia i la Momieta |
L1 (20m IV+)
Des del peu de la canal podem veure una lleixa que creua la Momieta horitzontalment. No es troba molt amunt, a escassos tres o quatre metres, i és molt evident. El primer parabolt el trobem prop d’on s’uneixen les dues agulles, just sobre la lleixa. Al veure’l m’envalentono i dic que aquest llarg l’obro jo!! Ens equipem i començo a pujar el que sembla un llarg fàcil tot i les nombroses ressenyes que adverteixen k l’accés a la lleixa és polit i un xic exposat. Doncs això… que tenen raó!!!! Un cop em planto a la lleixa comencen els renecs! Finalment surt a la primera i no deixa de ser un pas que s’ha de fer amb compte. El resta de llarg és un flanqueig horitzontal que es va complicant pas a pas fins un grau de IV+. Però no patiu, és molt més curt del que sembla a la ressenya.
 |
| Victor a mig flanqueig |
 |
| Timón a la R1 |
L2 (25m IV+)
El segon llarg el reclama el Víctor. Ale doncs, que t’esperem al solet!! Va pujant poc a poc, mirant-s’ho bé perquè diu que el llarg té més miga del que semblava a priori. Pas a pas i presa a presa es planta a l’últim parabolt que hi ha abans de la reunió. Aquí les coses es posen més fines ja que és el pas clau del llarg, uns metres en diagonal de dretes però que és posen molt fi i que no et deixen veure on és la reunió, amb el neguit que suposa no veure lo llarg que és el tram. Al final passa lo típic del Víctor, que treu lo millor de si mateix i fa el que sigui de la forma més fàcil… Quin crac, vaya llarg t’has tret!! A mesura que anem pujant, el Timón i a mi, ens toca reconeixer que no era un pim-pam!
 |
| La R2 està a la dreta de la berruga |
L3 (50m IV+)
El tercer llarg també me’l quedo jo que avui estic animat. I més que ho estaré a l’acabar-lo perquè és una autèntica joia. Els primers 40 metres pujen a través d’una placa que va tombant-se i posant-se dreta cada pocs metres. A més tenim una paret a l’esquerra que si volem ens pot fer de diedre. Lo dit, 40 metrassos d’escalada agradable amb trams més verticals, on les assegurances són les justes pel grau que és. És un llarg bo també, per posar cacharrillos ja que hi cap practicament de tot (tascons, friends, bagues sabineres…), encara que no fagi falta. Els últims quince metres es desvien cap a l’esquerra i ens porten a un diedre fàcil, disfruton i amb bones preses. Una altra golosina per completar una via espectacular.
En un tres i no res, ens plantem a cim entre elogis per una via que ens ha sorpès a tots molt gratament!! S’entén que sigui una **** segons escalatroncs.
Descens:
El descens seran dos ràpels (25 + 40) que baixen per la canal que separa la Mòmia gran de la petita. La primera instalació la trobem uns metres avall, passada una precària instalació de burils. Aquest ràpel és un PASSOTE amb majúscules i les fotos parlen per si soles… Descendim per una canal que separa dues de les grans agulles de Montserrat per escassos metres i ens deixa acariciar-les amb les mans mentre les cordes puleixen el reverso… Aixxx em centraré que sinó em poso romàntic! El segon ràpel comença on s’ajunten les parets verticals i d’aquí baixarem fins l’inici de la via per una canal més delicada però igual de bonica.
 |
| Primer ràpel |
 |
| Segon ràpel |
Salut i xapes!
