Quantes vegades els meus pares, al portar-me a Montserrat, m'havien dit: "Mira, aquella pedra d'allà! És el Cavall Bernat!"? I és que, tot i no ser escaladors, coneixen prou bé els cims característics d'aquell extraordinari Massís. És per això, i per la seva idubtable bellesa, que aquest imponent monolit de pedra sempre ha sigut un referent per a mi!
 |
| Cavall Bernat des de la vertent Nord |
Així que la setmana passada, selecciono el Cavall dins la meva carpeta de tasques pendents i el proposo al Lucas. Al moment queda entusiasmat amb la idea, sap que és un clàssic de Montserrat i no vol perdre-s'el. Consultem ressenyes i ressenyes, tantes que perdem el compte, i només en treiem confusió; unes parlen d'una via perfectament equipada, altres diuen que s'han de portar friends i tascons... Carai, en que quedem?? La qüestió és que s'apropa el dia i la ilusió passa a convertir-se en dubtes però la incorporació d'última hora del Lionel, un escalador de primera i millor amic, les dissipa totes.
 |
| Ressenya de la via |
Així que aparquem el cotxe al Santuari de Santa Cecília i allà mateix, a pocs metres en direcció Montserrat ,enfilem el Camí de l'Arrel. Aquest recorre la base de les parets de Sant Jeroni, l'Aeri i la base del Cavall Bernat. Enfilem per l'espectacular Canal del Torrent d'en Balaguer i ens plantem a peu de via. (1h - 1h30m)
 |
| Cavall Bernat des del Camí de l'Arrel |
 |
| Mar de núvols fins a la Mola |
El primer llarg és un pur tràmit fins a l'arbre que hi ha al peu del Cavall. Amb un grau de III+ la inexistència d'assegurances no ens suposa cap problema. 10 minuts i tots a la R.
 |
| Primera reuníó |
 |
| El Bages des de la R1 |
El segon llarg són uns 8 metres de flanqueig horitzontal, amb un únic parabolt a la meitat. El tram és força fi i exposat a una caiguda de pèndol. S'ha de fer a poc a poc i mirant-ho bé. El Lionel el fa de primer i ens comenta que no ens suposarà cap problema. Pas a pas anem acostant-nos a la R de sota el diedre... Una miqueta més... Perfecte, tots xapats!
 |
| El Lucas a la R(opcional) i inici del flanqueig |
El diedre és la part que més m'ha agradat. Totalment diferent a les vies llargues equipades que he fet fins avui ja que t'obliga a buscar-te la vida. En principi és un llarg "semiequipat" amb una sèrie d'escarpes clavades allà des de qui sap quan... Tant en pots trobar dues a dos metres com dues a vuit... Per això no està gens malament portar algun "cacharrillo" per donar un plus de tranquilitat al que va de primer. A mi em va agradar força perquè et dóna molt ambient d'escalada, no és una via on t'ho donen tot fet, sinó que et fa pensar i mirar-te les coses dues vegades. Al final hi ha una pedra grossa, al mig del diedre, que t'obliga a fer una mica de malabarismes però sense superar el V+. En definitiva, és la joya de la via i el recomano de veritat.
 |
| Primera part del Diedre |
 |
| Famoses escarpes del Diedre |
 |
| Assegurança del diedre |
L'últim llarg té una sortida de IV i el resta de III+, també sense cap assegurança, però sense cap complicació fins a la Moreneta. Després de la sortida es pot colocar algún CAMALOT del 3 a una fisura gran i molt evident. Tot i això la tirada també és de tràmit per completar una via molt xula!
 |
| Lionel |
 |
| Dani |
Felicitats nois, ja som oficialment escaladors!!!!
 |
Lucas
|
